Woow!! Turó Gros!!

Impensable fa dos o tres mesos, avui ha estat posible, he pujat al Turó Gros, el cim més alt del Montnegre a 759 m. d'altitud. Han estat prop de 50 km. amb un desnivell acumulat de pujada de gairebé 1300 m. i unes rampes duríssimes que, en algún cas, m'han fet posar peu a terra, molt poquets per això..... : ) 

Hem sortit de Palafolls en Jose, en Santi i jo. Amb en Jose he fet moltes rutes d'un temps aquí, però amb en Santi ha estat la primera i haig de dir que ha estat un plaer pedalar amb ell. Ha estat, per què no dir-ho, molt pacient amb mí, doncs el meu ritme a les pujades és força fluixet per ell. Tot i així, ha estat amb mí una bona estona acompanyant-me. És una manera de donar una mica d'ànims a qui pitjor puja i aprofito aquestes ratlles per agrair-li.

Doncs bé, per començar hem tirat cap a Sant Genís de Palafolls. Allí tenim les primeres rampes dures, però són asfaltades i es deixen fer molt bé, encara que no puc evitar pensar que aquest esforç a les cames només començar potser el pagui car més endevant. D'allí baixem fins a Santa Susanna, desde on pujarem pel camí que va a Sant Pere de Riu, amb noves rampes molt dures però curtes per sort, per passar a Pineda i un cop allí començar l'ascensió fins al Coll de Sant Andreu. Abans d'arribar a Sant Andreu els primers dos peus a terra del matí. Dues rampes que hi ha just abans del coll i que, tot i que han arreglat la pista i han tret els reguerots, encara estan una mica desfetes i es perd tracció fàcilment amb marxes molt curtes. I, evidentment, jo he anat amb la marxa més curta de totes, plat petit i el 34!!

Continuem amunt, els Tres Tèrmes..... la Font dels Amics.... i.... zas! tercer peu a terra en una rampa dura pero  perfectament factible per mi. La roda del redera ha derrapat amb un toll de sorra i m'ha fet posar peu. Bé no pasa res més enllà de que costa enganxar de nou quan estàs en terreny tant pendent. Després d'intentar-ho uns quants cops aconssegueixo pujar de nou i ara sí tot amunt. 

A partir d'ara la pista puja amb bons pendents, d'entre un 8% les més "suaus" fins arribar a 15% o 16% segons em diu en ruta el meu Rox, tenint en compte que calcula els pendents sobre la marxa. Si mirem el track ens adonarem que hi ha un pendent màxim d'un 27% i el pendent mitja en un recorregut de 2,2 km és de l' 11% i salvem 233 m. de desnivell, que es diu aviat. Tot i així vaig fent al tran tran sense deixar el meu ritme, apretant fort a les rampes més dures i recuperant i abaixant pulsacions quan afluixaven fins arribar al desviament a l'esquerra que ens portarà cap al Turó Gros. Mentre pujo no puc evitar pensar en que potser les meves cames no aguantin bé tota la pujada i començo a fer elucubracions sobre si acabaré la ruta o no, on els hauré d'esperar mentre ells l'acaben, que potser un Turó Gros encara és una mica massa per mi...... ai...!! el que fa la psique!

En arribar al trencall faig una petita aturada per pendre un gel recuperador i estirar una mica l'esquena. La pujada m'ha carregat la zona lumbar i m'estimo més relaxar-la abans de continuar, doncs sóc conscient de que encara tinc una bona pujada per devant, estem a uns 550 m. d'altitud i hem de pujar fins als 759 m. que té el Turó Gros en 3,4 km. Els 2 minutets escasos de descans em fan oblidar tots els pensaments que m'han acompanyat fins aquí, i la meva intenció és ara arribar fins dalt de tot, sóc una biker!

A partir d'aquí la pujada es fa molt més agradable, el camí és molt més fresc doncs el bosc és més tancat i la pista més estreta i, fora d'un grup d'obrers que treballen netejant el bosc, la tranquil.litat és inmensa. El camí que estem seguint ens duria, si no el deixessim, fins l'ermita de Santa Maria de Montnegre que ara estan restaurant, i al Roure Monumental de Santa Maria de Montnegre que ja és bicentenari, però poc abans d'això, hi ha un trencall a l'esquerra que puja força trencat en direcció al Turó Gros.

Ara més que pista és un corriol que va pujant amb algún tram de baixada. Son 2 km que es deixen fer malgrat alguna rampa més dura, llevat d'una en concret al principi del corriol que no només és força pendent, sino que ademés està plena de pedres tant sueltes com enganxades a terra i algunes d'elles d'un tamany important. I efectivament, ho heu encertat els que penseu que aquí vaig posar l'últim peu a terra del matí, encara que en aquest cas em consola pensar que el meu peu no va ser l'únic que va trepitjar pedra ;p.

Doncs ja hi som! Després de gairebé 21 km corono el meu primer Turó Gros!! Estic contenta de com he anat, malgrat els quatre peus a terra, que evidentment m'haguès agradat no posar, però em sento molt satisfeta de com em trobo després d'una ascenció tan dura per les meves capacitats físiques actuals.

Dalt del Turó Gros hi ha una torre de guaita. Hauria estat bé pujar-hi per fer una ullada a les vistes que deu haver desde allí, però ja era una mica tard i ens quedava la tornada. Ens vam fer la foto de rigor i de seguida vam tornar a pujar a les burres per tirar aball.

El que abans havien estat rampes dures de pujada ara eren baixades molt ràpides amb l'afegit de que el terreny en aquest tram és força trencat. Així que baixo amb cura algún tram que em fa treure inclús el cul del selló, quina sensació.... jejeje

La tornada la farem per un altre camí, així que, quan arribem al trencall, girem a l'esquerra en direcció a Santa Maria de Montnegre i el Roure Monumental, que no puc evitar fotografiar.

Continuem la baixada fins el camí que ve de Sant Martí de Montnegre i aquí girem a la dereta. Ara ens toca pujar de nou, fins el Coll de Can Benet. Les cames ja han pujat uns quants kilòmetres però continuen pedalant al millor ritme possible. Tenim sort que el camí és força ombrívol perque s'acosten les 11 h. i són hores en que la calor apreta de valent. Passem per la Font de la Brinxa, i sort! perque en Jose va ja sense aigua i aquesta penúltima pujada sembla que no se li està fent gaire còmode. En Santi també reompla el seu bidó i jo sóc la única que encara tinc aigua al meu camel i per tant només faig uns glops de l'aigua fresca de la font, mmm.... boníssima! 

Anar fent arribem al coll i sense aturar-nos ens dirigim al Coll de Palomeres desde on baixem fins a Tordera per la Urbanització de Les Ferreres i el GR-92 fins a Can Dieta. Allí prenem un esmorzar amb unes birres que ens senten de maravella. Aquest últim tram es fa etern per en Jose que va "pajarón" perdut. Es queda enrere just baixar Les Ferreres i li costa agafar-nos tot i que nosaltres, després d'adonar-nos que no ens segueix, anem ben a poc a poc per deixar que enganxi de nou.

Després d'esmorzar el Santi s'avança doncs se li fa tard i nosaltres tornem a Palafolls tranquil.lament. Són les 13 h. quan arribem al poble, desde les 7:45 h., hora en que haviem sortit al matí.

Com que feia dies que volia portar la princesa al taller per una vibració que em tenia una mica mosquejada, després de confirmar que me la podrien mirar, vaig cap a Blanes a que em treguin de dubtes. Efectivament, no és res important, una simple vibració, normal en les frenades fortes, donat el recorregut de la meva forquilla i la presió baixa que porto, m'agrada suaveta..... ; )

Així doncs, torno cap a Palafolls, ja són les 14 h., després d'un matí força completet m'espera una bona dutxa i descans, m'ho mereixo, no creieu? 

Salut!

Mallorquines. Bones sensacions.....

..... a les cames.  És cert, fa uns dies que tinc bones sensacions a les cames, inclús de pujada!!! jajaja.... Bé, parlant seriosament.... començo a sentir-me més còmode a les pujades de certa entitat. Si bé encara tinc un puntet de patiment, que crec que no es deixa de tenir mai sobre la bicicleta. Avui el tinc amb certs pendents i demà el tindré amb d'altres majors. És la justa progresió que espero  no deixar de tenir mai sobre la meva princesa.

Avui hem anat a Les Mallorquines amb els Senglars, en David i l'Enrique. Hem sortit d'horeta amb un ambient força fresc que s'agraeix moltíssim en aquesta època i que, per desgràcia, no ens ha acompanyat a la tornada.

Per donar-vos unes traces del recorregut us diré que hem anat cap a Tordera i d'allí a Maçanet de la Selva i a uns 5 km tenim Les Mallorquines on hem esmorzat.

La pujada fins a dalt de Maçanet es suau amb poques rampes que piquin una mica, la màxima no arriba a un 11%, i s'ha fet a força bon ritme. Com podeu imaginar parlo de mí mateixa, perque els Senglars tiren molt i han estat al devant tota la pujada, i amb ells el David, que cada dia tira més i l'Enrique molt de prop, Enrique.....qué te has tomado?? jejeje.....

Al redera ens hem quedat el Pere, que avui ha decidit que volia anar tranquil, l'Adolfo, que  no estava inspirat, i jo que he anat fent al meu tran tran, bé, potser una mica més que al tran tran avui.... ; ) De seguida ens hem plantat a dalt i hem fet les quatre fotos de costum i.....jejejeje....alguna més que m'ha quedat "no apta para menores"!!! jajaja....

Hem baixat en un moment a Maçanet i hem fet els 5 km fins a Les Mallorquines molt còmodement entre pistes i corriols, algun d'ells força fresquet.

Arribats al restaurant hem posat..... per cert, a veure si trobeu les 7 diferències ; )

..... i a menjar! 

Mare meva, fins i tot jo m'he posat com el quico! i què bona la birra ben freda....

Com veieu, falta el Jesús que tenia pressa i no s'ha pogut quedar a esmorzar amb nosaltres.

Quanta bellesa junta!!!! i la meva princesa....

Tot just acabar tornem desfent el mateix camí, excepte per la pujada desde Maçanet que hem fet per redera de Mas Altaba tot vorejant el Puig Mari, que puja més dereta però és un xic més curta, 1 km. menys. Ara la calor és insoportable, el sol pica de valent i al llarg de tota la pujada tenim ben poqueta ombra, per no dir gairebé gens. Un cop de nou a dalt, tot baixada fins a Tordera, perfecte per refrigerar-nos una mica i divertir-nos també.

En total gairebé 48 km. que hem fet molt còmodement.

A partir de la setmana vinent nou escenari. Canvio les muntanyes del Montnegre per les del Pirineu a la Cerdanya on espero fer uns quants bons km. de btt. Fins llavors.....

Salut!

Coll de Palomeres per la Font dels Ocells. Doncs precisament el que es diu volar......

Doncs com que feia temps que teniem ganes de fer-ho, dissabte passat vam juntar-nos uns quants per pujar a Hortsavinyà desde Calella. Per mí era un dia especial perque venía el meu germà amb nosaltres, en Joan, i em feia molta il.lusió tornar a pedalar amb ell després de tant de temps, gairebé 1 any!!

La idea inicial era pujar per la Font del Amics, tal i com acostuma a fer el company David, però finalment vam anar per la Font dels Ocells perque la pujada, encara que constant, no és tan "dura".

Comencem a pujar per asfalt per la carretera que surt de l'Hospital Sant Jaume de Calella. Són uns 5 km amb un pendent d'entre el 4% i el 6% en la major part del seu recorregut i que es deixa fer, encara que l'útim km s'endureix una mica més. Les vistes al mar que es tenen desde la carretera tot pujant són impresionants, i com que és encara d'hora, la calor no ens apreta. 

Continuem pujant pel Collet de Sant Andreu fins els Tres Termes on ens desviem per continuar en direcció a la Font dels Ocells. Aquest camí deixa de ser pista ample i còmode en quant al terreny, per convertir-se en un camí trencat i  pedregós, més dur per pedalar cara amunt, més divertit per fer-ho cara aball i amb l'avantatge de que no hi circulen cotxes.

Doncs sí! L'heu endevinat. La punxadeta de cada sortida no podia faltar. En aquesta ocasió l'afortunat....(haurem de fer una mena de concurs o alguna cosa així ;p) va ser el meu bro, en Joan i això que portava MEGA COBERTES noves!!!! Ens ho hem de fer mirar Joan.... ;).

Després de la reparació pertinent, no sense una bona suada a l'hora d'inflar la roda, perque quan he dit MEGA COBERTES volia dir MEGA COBERTES!!!!

......deia que després de la reparació vam continuar la marxa sense més incidents, amb alguna rampa forta de tant en tant i alguna baixadeta curta, en general un camí que es deixa fer sense patir gaire.

Bé, alguns més que d'altres.....jejeje....

Arribem a la Font dels Ocells i alguns companys aprofiten per agafar aigua fresca, encara que la calor no ens està apretant, sempre és agradable endur-se a la gola un glop fresquet.

I ......anar fent de nou, puja que pujaràs, fins a trobar la pista que ve del Coll de Sant Benet i ens portarà fins al Coll de Palomeres, on ens fem la instantànea de rigor per donar fe de que hem coronat.

Desde aquí ja només ens resta baixar, de manera que enfilem una ràpida baixada cap a Tordera pel camí que porta fins a la urbanització de les Ferreres i d'allí un troç de carretera fins enganxar el GR92 que ens deixa a Tordera on vam esmorzar, per no variar, a Can Dieta. 

Allà unes fotos amb el bro......

...què guapos que estem!!!

I alguna més amb l'amic Paco, a qui trobàvem molt a faltar després de dos mesos de no acompanyar-nos i que, per no variar, ens va fer més agradable la sortida. Vaaaaaaaaal..... també va fer alguna de les seves.... però es que si no... no seria ell. Besazos Pacooooooooooooo!!!!!

I com no! els nois omplint la panxa, amb l'Adolfo al cap de taula, de qui, per cert, es diu que dissabte passat anava dopat, perque ja no anava l'últim!!! Adolfooooooooooooooo..... espérameeee!!! jajajaja.... ah! i..... per cert! Franceeeesc!! que t'ha pachao!

Bé, ja veieu que, encara que s'ha fet esperar, un he donat la crònica de la setmana passada abans de fer la sortida d'aquesta setmana, jejeje.... anem a Les Mallorquines. Ja us explicaré! 

Salut!

Cobertes noves, s'han de provar!!

Després de canviar les cobertes a la princesa estava amb ganes de veure que tal anava la Monorail que he posat a la roda del devant. Així que vaig pensar que podia fer una volteta per la tarde i els vaig fer un toc a alguns dels nois a veure si volien afegir-se. 

Vam sortir tardet en direcció a Tordera per fer un tram del GR92 que ens porta fins al peu de la pujada a Sant Miquel de Vallmanya. Anàvem a molt bon ritme. El cert és que vaig anar, en algún tram de pujada, una mica més forta del que acostumo a anar, però ja va bé obligar-se una mica. La pujada pel GR92 no és dura i es deixa fer en plat mitjà perfectament inclús en les seves rampes més fortes. I els trams de baixadeta, encara que curts, són molt divertits. 

Aquestes baixades, i la de després de tornada a Tordera, les vaig aprofitar per veure què tal es comportàva la coberta. Tenint en compte que necessito més km. per estudiar-la, tinc bones sensacions amb ella. Em va semblar que té una bona mossegada lateral, i notava que retenia bé amb la frenada. Pujant també m'ha agradat, però això ho veuré realment quan puji el Coll de Porc o similar.

Un cop vam arribar a la ctra. de Vallmanya, com que era tard i els nois no portàven llum, ai......, es van estimar més tornar cap a casa. Som-hi doncs, plat gran i a baixar com una bala fins a Tordera!!

Finalment va ser una volteta d'uns 25 km., no massa llarga però prou per deixar-nos satisfets. Dijous tornarem a la càrrega, a veure que tal s'ens dona llavors.

Salut!

Per ser dijous.......

Ha estat un dijous farcidet de btt. 

Al matí ben d'hora sortiem cap a Tordera la Susanna i jo. Vam fer uns km. ben suavets fins a la plantació de kiwis de la ctra. de Vallmanya. A veure si la companya va agafant a poc a poc el ritme. Ja s'ha notat una mica de millora i en un parell de sortides més ja podrà pujar alguna rampeta més important. Roma no es va fer en un dia....

I a la tarde...... ruta guapíssima amb les noies!! Es van afegir també la Lupe i en Raul, una parella molt maca.

La ruta? Doncs pujada per l'asfaltat fins a Quatre Camins, reculadeta per la pista a Pineda per trobar la Lupe and cia. i cap amunt de nou fins Coll de Porc. Baixada per Can Soler fins trobar una trialera molt maca i obaga on gairebé al final ja ni s'hi veia, s'ens feia fosc. Una mica massa tècnica encara per mí, però s'han de fer les coses per aprendre-les. Vaig haver de posar peu a terra en algún tram, però m'ha agradat molt.

La trialera dona a Can Pellofa i allí ens vam dividir. La parelleta cap a Pineda i la Marta i jo vam pujar cap a Sant Pere de Riu fins a donar a la pujada del principi i d'allí, ja de nit, cap a casa. La Roser i la Noe ens havien deixat just abans de la trialera perque s'els feia tard.

Per cert! estan "arreglant" les pistes i han deixat el tram de pujada a Coll de Porc fet una porqueria!! Espero que tornin a passar alguna màquina per compactar una mica el terreny o al menys que plogui una mica perque allò està de pena. Més valdria que no haguessin tocat res!!!!!!!

El Tour de France 2009 al Port d'Envalira.

Després de veure volar els ciclistes al seu pas per Palafolls, vaig quedar-me amb ganes de més. Així doncs, com que dissabte haviem d'estar tant a prop d'Andorra, ho vam preparar tot per anar al Port d'Envalira a veure'ls passar de nou.

A les 6 del matí sonava el despertador i ens posàvem en marxa. Acabar d'agafar les quatre coses, esmorzar.... i, au!

La idea era pujar pel Pas de la Casa fins on ens deixessin, i arribar-nos desde allí a la banda de pujada d'Envalira. Com que haviem estat previsors, vam poder arribar amb el cotxe fins el mateix Coll d'Envalira, a 2408 m. d'alçada, vora de les 8 del matí.

Ben aparcats i amb la motxilla a l'esquena vam anar a fer una ullada pels voltants. Ja es respirava l'ambient lúdic que comporta un esdeveniment així, amb tot de gent que, ja a aquesta hora del matí, esperava l'arribada de la cursa.

Moltíssimes autocaravanes aparcades que havien passat la nit al Port i gent prenent posicions redera de les tanques de seguretat. Verdaders campaments en miniatura per passar les més de 5 hores que faltaven per veure els ciclistes, taules parades amb menjar i beure..., cadires..., parasols...., de tot!! 

Evidentment molts dels aficionats s'havien arribat amb les seves bicis i allò era un no parar de veure grups de ciclistes que arribaven per ambdues bandes del port.

Com que teniem tot el temps del mon per endevant, vam anar a fer una ullada a les espectaculars vistes que hi ha desde allí, per lo qual vam pujar per una pista fins on està l'Estació de Radio. 

Encara era força d'hora, però vam començar a buscar el lloc desde on veure passar el Tour. Ens semblava bona idea col.locar-nos en una corba desde on tindriem visió del corredors tant de cara com d'esquena. Un cop decidit quina seria, vam menjar una mica, eren una mica més de les 10 del matí i ja feia molt que haviem esmorzat. 

Bé doncs, ara a esperar!

El cert és que l'espera va ser amena. Cada moment passaven ciclistes i es veia moviment. La carretera ja era tallada i no es permetia la circulació de vehícles aliens a la organització, ni tan sols bicletes. El policia andorrà que teniem a la vora va anar fent una mica la vista grosa fins que l'arribada de la Caravana Publicitària era inminent, bé, més aviat la gent no li feia gaire cas i ell no entrava en baralla, fins que, ja per seguretat, es va possar més seriosament.

Un dels ciclistes a qui va fer aturar era un aficionat de Manresa que es va quedar al costat nostre i amb qui vam estar xerrant una bona estona. Si per casualitat llegeixes aquestes linees, una salutació i sort amb l'Alpe D'Huez!!

Com que erem al costat del policia, i anàvem sentint la ràdio, ens assabentàvem de com anava tot i ell de tant en tant també ens deia alguna cosa. Així que quan es va fer l'hora estàvem llestos per veure la Caravana Publicitària i fer algunes preses de vídeo.

Cotxes i carrosses prou divertides, acolorides, amb música i hostesses repartint els gadgets publicitaris i saludant la gent. És una bona forma de fer passar l'estona al menys.... 

Però el que de debó voliem era veure el ciclistes, i per fí, en l'horari previst, es van començar a veure arribar els corredors.

El primer, que va passar com un coet,va ser en Sandy Casar, seguit a uns segons per la resta de fugats, entre els que hi havia homes importants com Cadel Evans, Vladimir Efinkim i Egoi Martínez. Poc després el pelotó, comandat per l'Astana i al redera, i sovint a compte gotes, la resta de corredors van anar desfilant al nostre devant fins que vam veure passar l'últim, molt enderrerit i donant mostres de "no anar" com s'acostuma a dir.

Això és tot? 

No! La cursa ha passat, però encara passaran un munt de cotxes i autocars dels equips tancant el seguici. És increïble la quantitat de gent que es mou al voltant del Tour i l'enorme desplegament que es fa. Moltíssima policia, tot el seguiment mediàtic, publicitari..... No ens podem fer la idea de la quantitat de diners que deu moure un Tour!!

Com que l'espectacle havia acabat vam anar tirant cap el cotxe. Quedava una tornada una mica lenta per la quantitat de cotxes que erem a la carretera, però estàvem contents d'haver gaudit de l'ambient d'una etapa de muntanya del Tour. Espero poder veure moltes més.

Aquí teniu un modest vídeo que resumeix el que us acabo de relatar.

Tour de França 2009. Port d'Envalira from nena on Vimeo.

Salut!

Pel bosc de Santa Susanna amb els Senglars i les Ginetas. Quin bestari!

Aquesta crònica s'ha fet esperar una mica, jejeje... espero que no m'ho tingueu en compte. La feina de cronista és força entretinguda, sobretot si no es tenen becaris!! jajaja.

Bé, anem al tema.

Diumenge vam sortir una bona colla, ademés dels habituals, van afegir-se les Ginetes i els BikeSenglars.

La sortida va ser pasades les 8 h., massa tard!!!

Vam anar cap a Santa Susanna per pujar en direcció Sant Pere de Riu. Ai mareta..... aquelles rampes sense haver escalfat gaire!! Vaig anar pujant al meu tran tran i patint força als rampots, encara que haig de dir que cada dia els pujo una mica millor. En David em va fer companyia una estoneta i anàvem xerrant, bé, ell parlava i jo esbufegava! Quin crack!! Arriba un punt on ens desviem a la dereta cap a Quatre Camins i.... sant tornem-m'hi! la rampa que s'em resisteix..... es va tornar a resistir :( . Ja van 4 cops, espero que no hi hagi un cinquè. 

El grup anava molt trencat perque erem bikers de molts nivells diferents, així que vam anar arribant a comptagotes a Quatre Camins. Ademés, part del grup, que es pensava que pujariem per la riera de Santa Susanna, va haver de girar cua per tornar a pujar de nou.

A Quatre Camins ens vam reagrupar, i mentre ens esperàvem vam fer alguna foto, com no.

Un cop havien arribat tots vam tirar amunt a Coll de Porc per, un cop allí, baixar per la trialera del GR que dona al Camí de Vallmanya. L'ultim tram de la trialera em va demanar si us plau que el fes a peu! jajaja, i jo que sóc molt obedient..... :p

Així que ara ens tocava anar, més cap amunt que cap aball, en direcció a Quatre Camins per, abans d'arribar-hi, agafar una trialera molt facileta i molt maca que ens va fer aparèixer just sota el Pont Romà, molt xulo per cert. 

Un cop documentat el moment.... cap a Santa Susanna directes baixant la riera, que està una mica més arregladeta que l´últim cop que la vam baixar,  i d'allí al passeig per anar a esmorzar al xiringo de l'Antonio a Malgrat. Menjar una mica..... birreta ben freda..... i bona conversa.

Una ruta no gaire llarga però amb una mica de tot, com ha de ser. Ara ja preparem la següent, de fet sortirem demà dissabte. Una ruta amb bastants km. de pujada per entrenar una mica més les cames. Ja us explicaré ;)

Salut!