Però totalment cert!!
El diumenge a les 7:30 h. del matí sortiem una colla de 9 bikers cap a Sant Martí de Montnegre. Erem la Marta, el Pedro, el Jose, el David, l'Enrique, en Pere, el Félix, l'Adolfo i jo mateixa. Amb les ganes que s'acostumen a posar només sortir, vam anar fent fins a Pineda de Mar desde on començariem a pujar en direcció a Quatre Camins.
Com alguns sabreu la pujada comença ben suaveta i un cop ens desviem a Can Pallofa i desapareix l'asfalt, la pista comença a empinar-se força, donant com a resultat un pendent mitjà d'algo més del 8%, no gens menyspreable. A mitja pujada vam tenir la primera aturada forçada, i es que la Marta va punxar.
Res que uns bikers experimentats com nosaltres no poguem resoldre i més amb la inestimable ajuda d'en Pere!!
En aquest punt tres de nosaltres, l'Enrique, el Pedro i jo vam anar pujant cap a Quatre Camins perque el nostre ritme acostuma a ser més lent i així anàvem fent. Vam coronar tranquil.lament i com no, ens vam fer la foto de rigor.
Poc a poc van anar apareixent la resta de companys i un cop reagrupats i recuperat l'alè dels últims a pujar, vam començar el primer mortirolo de la jornada, el Coll de Porc. No per ser més dur que l'anterior pujada, doncs amb els números a la mà son molt semblants, però les sensacions a les cames són unes altres, més intenses. Aquí casdascú va anar pujant al seu ritme. Alguns com a fletxes, d'altres com podiem.... jejeje, encara que haig de dir que és el segon cop que pujo Coll de Porc i estic molt contenta de com vaig pujar. Quina diferència quan ja coneixes una pujada!!!
De nou reagrupament i...... cap a l'Erola!! Això sí que són rampes!! Mare meva! Vaig tenir unes paraules amb algunes d'elles i es van deixar fer, fins una mica més amunt d'on acaba la zona de l'empedrat, on, per més que vaig apretar les dents, per més que em vaig agafar amb força al manillar i que vaig tirar de cames al màxim..... no va poder ser, la mega rampa del 33% va ser massa per mi. Heu llegit bé, 33%. Gairebé mig kilòmetre amb un pendent mitjà d'un 25%, increïble. I el pitjor de tot és que per tornar a enganxar sobre la bici has de buscar algun lloc més favorable, que no planer, perque no hi ha forma. Així que vaig pujar una miqueta a peu fins que vaig poder enganxar i continuar pujant, ara ja sense aturades, fins a l'Erola.
I com no..... inmortalitzem el moment, que no és per menys!!
En aquest punt, l'Enrique va tornar cap a casa, una mica cansat per les dures rampes del dia. I a la resta ja només ens quedava una apretadeta més fins a l'Esplai on, evidentment......... jejeje...
i deprés anar fent puja i baixa, més baixa que puja, fins arribar a Sant Matí, on vam tenir el plaer de trobar-nos amb els amics Jabalí Bikers de Sant Cebrià amb qui l'Adolfo i jo vam compartir la Via Verda de fa un parell de setmanes. Amunt Jabalís!!!!!!
D'esquerra a dereta, Andrés, Adolfo, Joan, Juanjo, nena, David, Pedro, Jordi.
Com és norma a les nostres sortides ara tocava esmorzar al restaurant de Sant Martí. Tots menys la Marta que va baixar amb els Jabalís perque tenia una mica de presa. Així que aquí ens teniu.....
D''esquerra a dereta Pedro, Pere, David, Félix, jo mateixa, Adolfo i Jose.
amb les birres....el vi....els txurrascos i les truitetes..... mmm.... La veritat és que haviem fet gana i les llesques de pà torrat amb tomàquet entren de maravella!! Per cert, magnífiques vistes desde allí dalt, encara que una mica encalitjades de tanta calor que feia.
Doncs bé, després d'esmorzar i fer-nos, com no, la foto de rigor, vam tornar a pujar a les burres per encarar la tornada.
D''esquerra a dereta Pere, David, Jose, Pedro, nena, Adolfo, Félix
Com que l'últim tram fins a Sant Martí ens havia fet baixar, ara el teniem de pujada, així que xino xano i cap amunt, per sort el camí era bastant ombrívol i ademés es deixava fer. Vam anar desfent el mateix camí que haviem fet d'anada fins a Quatre Camins. Alguns vam baixar amb una mica de cura perque les pistes estan molt seques i sueltes i no és difícil fer alguna derrapada. A partir de Quatre Camins vam baixar cap a Santa Susanna pel camí de la riera que està fet caldo!!! Havia baixat fa molt temps i recordava que era una baixada divertida, però ara està fatal, moltíssima més pedra i sorra suelta, s'ha d'anar amb compte. I.... és clar, amb tanta pedra.........
...... doncs sí, punxadeta d'en David. Així que ja ens teniu de nou desmuntant roda i canviant la càmara per continuar tirant avall. Ja veieu que el Félix va fer la feina dura, i és que és un paio disposat a tot!! ;)
Amb tot enllestit vam seguir fins Santa Susanna i d'allà cada ovella al seu corral. Una bona ruta de 52 km. prou intensos dels que us deixaré algunes dades aviat.
Demà tinc sortideta suau amb la Susanna i l'Adam, per treure una mica el "mono" i perque la Susanna vagi agafant el ritme amb la bici. La propera amb la colla probablement serà aquest dissabte. En tindreu notícies..... ;).
Per cert! Estem intentant reclutar l'Ori, a veure si s'anima! I avui diria que he convençut un nou biker perque s'afegeixi a les nostres escapades, però això es confirmarà.
Muaks!
